MIRAR ENRERE PER PODER AVANÇAR

En algún article ja vos he parlat de quan jo anava amb mon pare i supose que vosaltres també amb el vostre, per tornar el "casco" de les begudes a la tenda d´ultramarins habitual i així, recuperar els diners dels envasos. Allò va quedar com un record llunyà i nostàlgic de la nostra infància però que al mateix temps ens pareix d´altra època i molt antiquat, veritat? Doncs, després de 30 anys d´utilitzar envasos d´un sol us, pareix que aquest sistema funcionava, ja que, actualment tenim un problema molt seriòs amb els residus conformats en gran majoria per envasos plàstics.

El reciclatge, després dels anys, no ha gaudit de l´acollida ni el seguiment esperat malgrat les succesives campanyes publicitàries a TV, ràdio i, fins i tot, als col.legis.
Tot aquest esforç de conciènciació ha fracasat estrepitosament,ja que, com voreu al vídeo que adjunte només ha servit per arrivar a un míser 15 % de recuperació del total de residus que generem.

Com no podia ser d´altra manera, els paisos del nord d´Europa ja han implantat un sistema anomenat Sistema de Depósito, Devolución y Retorno (SDDR) que consisteix a pagar primer per l´envás i recuperar aquests diners quan el tornes en llocs habilitats, es a dir, el que feiem amb els nostres pares però adaptat als nous temps.

Amb tot açò, ha sorgit una associació anomenada RETORNA que vol impulsar esta metodologia a Espanya, ja que, els resultats obtiguts en paisos com Alemanya, Finlandia o Canadà ha sigut d´un èxit rotund amb més del 95 % dels envasos reciclats.

Vos deixe el vídeo que parla del SDDR:

http://www.youtube.com/watch?v=XmU1w0tyvi0&feature=player_detailpage

UNA VERITAT INCOMODA

Aquests dies haureu vist o sentit la notícia del trasllat de basures des de la comarca dels Ports fins a la planta de tractament Piedranegra de Xixona. El problema és el tancament de la planta de Vilafranca i la solució proposta per el PP i més concretament del senyor Cotino és traslladar les basures d´una veintena de pobles ni mes ni menys que al llarg de 300 km, que es diu prompte.
La meua companya de feina Noelia, membre de la directiva de la plataforma Xixona neta, m´ha aportat algunes dades interesants de la planta de tractament Piedranegra que voldria que coneguereu:

- La planta se inauguró el día 14 de Abril del año 2003 otorgándole, inicialmente, un tiempo de vida de unos 20 años, según se indica en el proyecto de la misma. En estos momentos, dos de las cuatro celdas existentes en la planta de Piedra Negra ya se encuentran llenas y selladas, y la tercera se encuentra casi llena, y no llevan ni 10 años de explotación.

- De acuerdo con el proyecto que se presentó al ayuntamiento y a la generalitat, la planta estaba diseñanada para el tratamiento de 120.000 toneladas(120 millones de kg) de residuos al año, todos ellos provenientes de los municipos correspondientes al plan zonal XIV.
Sin embargo, esta cantidad ha sido superada ampliamente durante los años 2006, llegando 232.574 toneladas (232 millones de kg) de resiudos, en el 2007, llegando 242.399 toneladas (242 millones de kg), y en el año 2008, llegando 198.522 toneladas (198 millones de kg).

- De todas estas toneladas, unicamente se reciclaron un 0,3% en el 2006, 658 t de material (658.000 kg) y 73 t (73000 kg) de compost, un 0,5% en el 2007, 1276 t (1.276 millon kg) de material y nada de compost, y un 1,1% en el 2008, 2.274 toneladas (2 millones kg) de material. Muy por debajo de la media de la provincia y de la media de la comunidad, aun cuando la planta de Piedra Negra es una de las más modernas, habiendose invertido 15 millones de euros en su construcción.

El problema de la planta de Xixona només és el començament del problema que ens afectarà a tots els valencians, ja que, la falta de previsió i sobretot d´inversions durant 15 anys ens ha portat a una situació caòtica en la que tots els abocadors estan saturats i a més, no s´estan cumplint els percentatges de compostatge i recuperació de residus prevists.

El consell ens diu que a mig termini l´única solució viable és incinerar totes les basures oblidant les greus conseqüències que aquesta decisió ens portaria a els persones i al medi ambient. L´incineració de basures és un procés molt contaminant i que només tindria que plantejar-se en una situació llímit i per a casos concrets.
Aquesta és la gran comunitat que ens mostra canal 9, plena de prosperitat, innovació i no se quantes coses més. La realitat, lamentablement, és una altra.
No oblidem que la familia Cotino a través de SEDESA és beneficia del negoci de les basures i mentre tinga la butxaca plena amb aquest lucratiu negoci, no hi ha cap problema.