Banca ética i cooperativisme

5 anys fà que va començar aquesta crisi econòmica o com diuen moltes veus, crisi de valors. Aquesta s´ha emportat per davant moltes empreses, economies familiars i com no els serveis públics que amb els coneguts retalls de l´administració els estan deixan al llímit de la supervivència. Però també hi ha que vore més enllà i no tot son males notícies. Reconec que soc una persona optimista i crec fermament en l´oportunitat que aquesta crisi ens ofereix. Quan tenim alguna conversa entre amics, familiars o en el bar sempre eixen els polítics o els banquers com els culpables de tots els mals de la societat i en part és veritat però sols en part. Dic açò perquè aquests especul.ladors han jugat amb els nostres diners perquè nosaltres els ho havem consentit. No hem sigut responsables amb el destí dels nostres diners o simplement amb les nostres decisions perquè ha primat el benefici econòmic per damunt de tot obviant altres valors fonamentals com la trasparència, humiltat, compromís social, etc. Per sort, com vos deia abans soc prou optimista i aquesta situació tant roïn ha propiciat l´aparició de noves formes de regir l´economia com son les cooperatives de crèdit, energètiques, grups de consum, asseguradores, ... Bé, més que noves formes seria millor dir reinventades, ja que, l´orige del cooperativisme data del 1844 a Anglaterra. Vos deixe l´enllaç de Wikipedia al voltant del cooperativisme on teniu tota mena de dades com l´orige, historia, principis,... http://es.wikipedia.org/wiki/Cooperativa Com vos deia, el descontent general de la població amb els seus dirigents o també amb les oligarquies (sector bancari, energètic, comunicacions, alimentari,...) han propiciat l´aparició i creixement de noves cooperatives de tot tipus on podem desvincular-nos de l´economia especulativa i ambiciosa de poder. Per a plasmar tot açò, res millor que deixar-vos l´enllaç d´un documental del programa de RTVE "Documentos TV" i que parla de banca ética i cooperatives de crèdit existents actualment. Encara que al video no hi parla, perquè tracta només del cas financer, recordeu que tenim una cooperativa energètica com és SOM ENERGIA (http://www.somenergia.coop) que està creixent a bon ritme i ja compta amb 6788 socis que hem aportat 100 euros com a mínim al capital social i que consumim energia 100 % renovable a les nostres llars. A més, és molt gratificant pensar que ja no alimentem certes castes poderoses que no els importa res mes que els diners. Vos deixe el video.

Documentos TV - Finanzas éticas

• Documentos TV - Finanzas éticas

MIRAR ENRERE PER PODER AVANÇAR

En algún article ja vos he parlat de quan jo anava amb mon pare i supose que vosaltres també amb el vostre, per tornar el "casco" de les begudes a la tenda d´ultramarins habitual i així, recuperar els diners dels envasos. Allò va quedar com un record llunyà i nostàlgic de la nostra infància però que al mateix temps ens pareix d´altra època i molt antiquat, veritat? Doncs, després de 30 anys d´utilitzar envasos d´un sol us, pareix que aquest sistema funcionava, ja que, actualment tenim un problema molt seriòs amb els residus conformats en gran majoria per envasos plàstics.

El reciclatge, després dels anys, no ha gaudit de l´acollida ni el seguiment esperat malgrat les succesives campanyes publicitàries a TV, ràdio i, fins i tot, als col.legis.
Tot aquest esforç de conciènciació ha fracasat estrepitosament,ja que, com voreu al vídeo que adjunte només ha servit per arrivar a un míser 15 % de recuperació del total de residus que generem.

Com no podia ser d´altra manera, els paisos del nord d´Europa ja han implantat un sistema anomenat Sistema de Depósito, Devolución y Retorno (SDDR) que consisteix a pagar primer per l´envás i recuperar aquests diners quan el tornes en llocs habilitats, es a dir, el que feiem amb els nostres pares però adaptat als nous temps.

Amb tot açò, ha sorgit una associació anomenada RETORNA que vol impulsar esta metodologia a Espanya, ja que, els resultats obtiguts en paisos com Alemanya, Finlandia o Canadà ha sigut d´un èxit rotund amb més del 95 % dels envasos reciclats.

Vos deixe el vídeo que parla del SDDR:

http://www.youtube.com/watch?v=XmU1w0tyvi0&feature=player_detailpage

UNA VERITAT INCOMODA

Aquests dies haureu vist o sentit la notícia del trasllat de basures des de la comarca dels Ports fins a la planta de tractament Piedranegra de Xixona. El problema és el tancament de la planta de Vilafranca i la solució proposta per el PP i més concretament del senyor Cotino és traslladar les basures d´una veintena de pobles ni mes ni menys que al llarg de 300 km, que es diu prompte.
La meua companya de feina Noelia, membre de la directiva de la plataforma Xixona neta, m´ha aportat algunes dades interesants de la planta de tractament Piedranegra que voldria que coneguereu:

- La planta se inauguró el día 14 de Abril del año 2003 otorgándole, inicialmente, un tiempo de vida de unos 20 años, según se indica en el proyecto de la misma. En estos momentos, dos de las cuatro celdas existentes en la planta de Piedra Negra ya se encuentran llenas y selladas, y la tercera se encuentra casi llena, y no llevan ni 10 años de explotación.

- De acuerdo con el proyecto que se presentó al ayuntamiento y a la generalitat, la planta estaba diseñanada para el tratamiento de 120.000 toneladas(120 millones de kg) de residuos al año, todos ellos provenientes de los municipos correspondientes al plan zonal XIV.
Sin embargo, esta cantidad ha sido superada ampliamente durante los años 2006, llegando 232.574 toneladas (232 millones de kg) de resiudos, en el 2007, llegando 242.399 toneladas (242 millones de kg), y en el año 2008, llegando 198.522 toneladas (198 millones de kg).

- De todas estas toneladas, unicamente se reciclaron un 0,3% en el 2006, 658 t de material (658.000 kg) y 73 t (73000 kg) de compost, un 0,5% en el 2007, 1276 t (1.276 millon kg) de material y nada de compost, y un 1,1% en el 2008, 2.274 toneladas (2 millones kg) de material. Muy por debajo de la media de la provincia y de la media de la comunidad, aun cuando la planta de Piedra Negra es una de las más modernas, habiendose invertido 15 millones de euros en su construcción.

El problema de la planta de Xixona només és el començament del problema que ens afectarà a tots els valencians, ja que, la falta de previsió i sobretot d´inversions durant 15 anys ens ha portat a una situació caòtica en la que tots els abocadors estan saturats i a més, no s´estan cumplint els percentatges de compostatge i recuperació de residus prevists.

El consell ens diu que a mig termini l´única solució viable és incinerar totes les basures oblidant les greus conseqüències que aquesta decisió ens portaria a els persones i al medi ambient. L´incineració de basures és un procés molt contaminant i que només tindria que plantejar-se en una situació llímit i per a casos concrets.
Aquesta és la gran comunitat que ens mostra canal 9, plena de prosperitat, innovació i no se quantes coses més. La realitat, lamentablement, és una altra.
No oblidem que la familia Cotino a través de SEDESA és beneficia del negoci de les basures i mentre tinga la butxaca plena amb aquest lucratiu negoci, no hi ha cap problema.

"USAR Y TIRAR"

En un mon plastificat i d´un sol us sempre hi ha alternatives més respectuoses amb el medi ambient.
Fà poc he tingut la meravellosa experiència de ser pare i per això, avui vull parlar-vos dels panyals de tela que a molta gent li sonarà a quan era xicotet, sobretot si teniu més de 25 anys. A més, he comprovat que no són molt coneguts degut a l´us generalitzat dels panyals de tirar al fem.
Els panyals de tela actuals són l´evolució del panyal de plàstic de les nostres iaes, ja que, estan realitzats amb teixits tècnics impermeables però transpirables al mateix temps.
En alguns pobles d´Anglaterra subvencionen la compra de panyals d´aquest tipus, ja que, suposa un estalvi de fem important. I es que pensem que un xiquet pot arrivar a gastar més de 5000 panyals que tardaran 300 anys o més en descompondre. S´imagineu la quantitat de deixalles que això genera, és simplement brutal.
Per supost, és molt més còmode llevar i tirar que haver de llavar-los, secar-los i plegar-los però també suposa un estalvi de diners, ja que, aquests panyals serveixen per a tot el temps que el xiquet els necessite.
Si fem balanç energètic, i comptant inclús amb que els panyals de tela tenim que llavar-los amb la conseqüent despesa de detergent, llum i aigüa, la balança es decanta a favor dels panyals de tela sense ninguna mena de dubte.

En definitiva, és qüestió d´avaluar els pros i el contres i decidir quina opció ens interesa més.

Ací vos deixe unes webs interesants on teniu molta informació sobre els avantatges i inconvenients, i els diferents tipus de panyals que existeixen:

http://www.crianzanatural.com/art/art14.html

http://www.instintomaternal.com/es/contenido/?iddoc=1152

Ací teniu també un article de EL PAIS molt gràfic respecte a la moda de "usar y tirar":

http://www.elpais.com/articulo/portada/mundo/usar/tirar/elpeputec/20060129elpepspor_15/Tes

Energia amb denominació d´origen

L´obtenció d´energia és i serà un dels problemes més importants del ser humà en les pròximes dècades. Fins fà uns quants anys no importava quin us li donavem a l´energia ni l´eficiència amb què l´utilitzavem. Però de repent no es parla d´altra cosa al mitjans de comunicació, ja que, ens enfrontem a una crisi energètica sense precedents.
La crema de combustibles fòsils té data de caducitat i a més, seran necessaris canvis profunds en la manera de gastar l´energia.
Com és possible que un pais com el nostre amb gran quantitat de sol, vent, massa forestal, etc tinga tanta dependència de les centrals nuclears de França o el gas d´Argèlia. Doncs crec que no s´han fet les coses bé des de fà un grapat d´anys.
És d´extrema importància que l´energia es produeisca el més prop possible d´on va a ser utilitzada per a minimitzar la dependència de l´exterior i desenvolupar les economies locals.
En aquesta línea, l´altre dia vaig llegir al periòdic que una nova planta de producció de pellets ha naiscut a Montaverner. Així, aquestes empreses trituren les restes de podes, netetjes de serres, ... i després les comprimeixen generant els pellets. D´aquesta manera l´energia que desperdiciem cremant les restes de podes poden aprofitar-la per a calfar aigua o calefactar la nostra casa.
Em pareix que és una bona notícia per a una regió amb una economia bàsicament rural i que pot aprofitar les seues deixalles per a produïr energia renovable.
Ací teniu la pàgina de l´empresa per si és del vostre interés:
http://naturfoc.com/index.html

Bosses, no gràcies

Encara recorde quan jo era un xiquet i anava amb mon pare a la tenda d´ultramarins portant les botelles buides de cervesa. El tender ens cobrava les cerveses noves però descomptant els envasos que portavem. D´altra banda ma mare em manava comprar el pà i jo agafava la bossa de tela automàticament perquè era això el que m´havien ensenyat i el que feia la resta de la gent.
Aquestes accions o costums han desaparegut de la vida quotidiana perquè van sorgir com a esclatasangs el supermercats i hipermercats que proclamaven que ens donarien una vida més fàcil. Amb tot açò, els nostres hàbits respecte a la compra varem canviar radicalment. Vam començar a gastar bosses de plàstic per a tot perquè total eren debades, i al mateix temps ens preguntavem com havia pogut sobreviure la humanitat sense elles.
Trenta nou anys després del seu naixement ens hem donat compte que estem convertint el planeta en un femer de plàstic.
Així, pareix que ara els artífecs d´aquest enrenou començen a voler canviar. Carrefour i Eroski ja impulsen diverses iniciatives per retirar les bosses de plàstic i fomentar l´us de bosses reutilitzables, i molts més s´uniran a aquestes iniciatives en els pròxims mesos perquè no ens enganyem, avui en dia l´ecologisme ven.
És un bon pas encara que falta molt per arrivar a dir que vivim d´una forma sostenible perquè s´haveu fixat alguna vegada en el carret de la compra i haveu comptat el nombre objectes de plàstic que conté, sí efectivament, pràcticament tot és plàstic.
Que hi ha passat al vidre, material inert i que no aporta ninguna substància nociva al líquid que conté. Aleshores, mentre el cost de fabricació d´un envàs de plàstic siga molt més barat que un de vidre les coses en el mon de l´envasat de begudes no canviaran.
De tota manera, aplaudeix les mesures d´aquestes empreses de distribució d´aliments, ja que, suposa tornar a valors tradicionals i més respectuosos amb el medi ambient.
Ací vos deixe un video que parla d´aquest tema:

"Por todos los santos, ya era hora Jiménez"

Pareixia que mai no arrivaria aquest moment, per fi han fet fora a Jiménez Losantos del programa "LA MAÑANA" de la COPE.
Aquest personatje per dir-li d´alguna manera que ha sigut ferm comuniste en l´època de Franco i ara es declara lliberal encara que més bé jo diria que és d´ideologia extremista i punt, li ha arrivat el moment de passar a un segon pla.
És el major defensor de la llibertat d´expresió però per a utilitzar-la com a instrument d´atac i menyspreu cap a qualsevol que no pense igual que ell. S´ha enfromtat amb l´esquerre, la dreta, nacionalistes bascs i catalans, ecologistes i ara resulta que els únics que encara li feien costat, es a dir, els bisbes, ja no volen que segueixca difamant a la COPE.
Actualment dirigeix el periòdic "Libertad digital" d´ideologia lliberal i en contra de tot tipus d´ecologisme i teories com el Canvi Climàtic. Recordeu el cosí científic de Rajoy, doncs pareix que Losantos també en té un que sap més que tots els científics del mon.
Malgrat que les prediccions de pujada de la temperatura cap l´any 2100 no són concretes si ho son els efectes que ja estem notant en la salut pública degut al model de vida i sobretot el model energètic que mantenim actualment basat en la crema de combustibles fòsils.
Pareix ser que el senyor Federico no li preocupa en absolut la quantitat de diòxid de carboni que emetem a l´atmosfera i a més li pareix descabellat que els governs inverteixen molts diners en energies renovables que a més és un dels sectors que més llocs de treball està generant. A més, el fenòmen del Canvi Climàtic està afavorint una corrent al llarg del mon per descentralitzar la producció d´energia i produir-la d´una manera més neta. No ens enganyem, el ser humà està lliutant per la seva pròpia supervivència com a espècie, ja que, el planeta per molt de mal que li fem és recuperarà més tard o més prompte com ja ho ha fet després de les succesives glaciacions.
Amb tot açò, aquest hooligan de la ràdio ja no el vol ningú perquè no agrada el seu estil ranci, despectiu i antiquat.