"USAR Y TIRAR"

En un mon plastificat i d´un sol us sempre hi ha alternatives més respectuoses amb el medi ambient.
Fà poc he tingut la meravellosa experiència de ser pare i per això, avui vull parlar-vos dels panyals de tela que a molta gent li sonarà a quan era xicotet, sobretot si teniu més de 25 anys. A més, he comprovat que no són molt coneguts degut a l´us generalitzat dels panyals de tirar al fem.
Els panyals de tela actuals són l´evolució del panyal de plàstic de les nostres iaes, ja que, estan realitzats amb teixits tècnics impermeables però transpirables al mateix temps.
En alguns pobles d´Anglaterra subvencionen la compra de panyals d´aquest tipus, ja que, suposa un estalvi de fem important. I es que pensem que un xiquet pot arrivar a gastar més de 5000 panyals que tardaran 300 anys o més en descompondre. S´imagineu la quantitat de deixalles que això genera, és simplement brutal.
Per supost, és molt més còmode llevar i tirar que haver de llavar-los, secar-los i plegar-los però també suposa un estalvi de diners, ja que, aquests panyals serveixen per a tot el temps que el xiquet els necessite.
Si fem balanç energètic, i comptant inclús amb que els panyals de tela tenim que llavar-los amb la conseqüent despesa de detergent, llum i aigüa, la balança es decanta a favor dels panyals de tela sense ninguna mena de dubte.

En definitiva, és qüestió d´avaluar els pros i el contres i decidir quina opció ens interesa més.

Ací vos deixe unes webs interesants on teniu molta informació sobre els avantatges i inconvenients, i els diferents tipus de panyals que existeixen:

http://www.crianzanatural.com/art/art14.html

http://www.instintomaternal.com/es/contenido/?iddoc=1152

Ací teniu també un article de EL PAIS molt gràfic respecte a la moda de "usar y tirar":

http://www.elpais.com/articulo/portada/mundo/usar/tirar/elpeputec/20060129elpepspor_15/Tes

Energia amb denominació d´origen

L´obtenció d´energia és i serà un dels problemes més importants del ser humà en les pròximes dècades. Fins fà uns quants anys no importava quin us li donavem a l´energia ni l´eficiència amb què l´utilitzavem. Però de repent no es parla d´altra cosa al mitjans de comunicació, ja que, ens enfrontem a una crisi energètica sense precedents.
La crema de combustibles fòsils té data de caducitat i a més, seran necessaris canvis profunds en la manera de gastar l´energia.
Com és possible que un pais com el nostre amb gran quantitat de sol, vent, massa forestal, etc tinga tanta dependència de les centrals nuclears de França o el gas d´Argèlia. Doncs crec que no s´han fet les coses bé des de fà un grapat d´anys.
És d´extrema importància que l´energia es produeisca el més prop possible d´on va a ser utilitzada per a minimitzar la dependència de l´exterior i desenvolupar les economies locals.
En aquesta línea, l´altre dia vaig llegir al periòdic que una nova planta de producció de pellets ha naiscut a Montaverner. Així, aquestes empreses trituren les restes de podes, netetjes de serres, ... i després les comprimeixen generant els pellets. D´aquesta manera l´energia que desperdiciem cremant les restes de podes poden aprofitar-la per a calfar aigua o calefactar la nostra casa.
Em pareix que és una bona notícia per a una regió amb una economia bàsicament rural i que pot aprofitar les seues deixalles per a produïr energia renovable.
Ací teniu la pàgina de l´empresa per si és del vostre interés:
http://naturfoc.com/index.html